AIXÒ ERA I NO ERA UNA DONA VELLA, ARRUGADA I REMUGA, NO PODIA SOFRIR ELS NINS I LES NINES I SEMPRE ELS ARRUIXAVA AMB LA SEVA GRANERA. L’ANOMENAVEN JAIA, JAIA COREMA.
UN MAG, ANOMENAT XIVIU, VERMELL COM UN CALIU, CANSAT D’ADVERTIR-LA, LA VA EMBRUIXAR FENT-LI SORTIR CINC CAMES MÉS DE LES QUE TENIA.
PERÒ FENT-LI SABER QUE SI SE FEIA AMIGA DELS NINS DEL POBLE, ELL DESFARIA L’EMBRUIX I TORNARIA A TENIR LES SEVES DUES LLARGUES I PRIMES CAMES DE SEMPRE.
LA VELLA JAIA HI VA VENIR BÉ I EL MAG XIVIU, VERMELL COM UN CALIU, VA CONSENTIR A DESEMBRUIXAR-LA I AIXÍ, PER CADA SETMANA QUE HAGUÉS FET BONDA I HAGUÉS TENGUT AMAGADA LA SEVA GRANERA ESPANTADORA, EL MAG FARIA QUE PERDÉS UNA DE LES CINC CAMES.
QUAN JA NOMÉS LI QUEDAREN LES SEVES DUES CAMES, BEN AVIAT VA ESTRÈNYER A CÓRRER, ENCALÇANT NINS I NINES AMB LA SEVA GRANERA.
EL MAG XIVIU, QUE HO VA VEURE, VA FER QUE COM A ESCARMENT PER MENTIDERA, PERDÉS TAMBÉ LES SEVES DUES CAMES. AIXÍ LA COSA, LA JAIA JA NO VA PODER ENCALÇAR MAI MÉS NINGÚ.
CONTE CONTAT, CONTE ACABAT, SI NO ÉS MENTIDA SERÀ VERITAT.
M'AGRADA MOLT AQUESTA JAIA COREMA D'ENGUANY. ESTÀ MOLT LOGRADA.A MÉS POSADA D'AQUESTA MANERA, PAREIX LA JAIA DE L'ESCOLA
ResponEliminaÉs la millor. Gràcies per les ganes, la feina i la dedicació de l'artista.
ResponElimina